Lingua ladina

Da Wikiversità, l'apprendimento libero.
lezione
lezione
Lingua ladina
Tipo di risorsa Tipo: lezione
Materia di appartenenza Materia: Cultura ladina

riferimenti

Università[modifica]

Esempi[modifica]

Frasi comuni[modifica]

Italiano Nones Solandro Gardenese
Come ti chiami? Come te clames po?
(Che gias nom po?)
Come te ciames po?
(Che/Chje gh'às/jas nòm po?)
Co es'a inuem?
Quanti anni hai? Canti ani gias po? Quanti àni gh'às/jas po? Tan d'ani es'a?
Vado a casa. Von a ciasa. Von a casa/chjasa. Vedi a cësa.
Vivo a Trento. Vivi a Trent. Vivi a Trent. Stei a Trent.
Dove abiti? En do abites? 'Ndo abites po? Ulà stessa?

Una leggenda[modifica]

Un esempio di una leggenda in ladino dolomitico / ladin dolomitan standard:

Duc i Ladins sá che l lé (o lech) dl ergabuan é l Lé de Careza. Chest é conesciú lonc y lerch per si biei colours che muda demeztroi dal vert-fresch al cuecen-scarlat, y dal blé dl ciel al ghel-aur; per chesta mudazion de colours él vegnú batié "Lé dl Ergabuan", dai colours dla irida/cogola dl uedl. An conta che chel lé fova n iade abité da na "gana" che ova l corp da pesc y l cef da persona, desche an se imaginova da zacan na ninfa. N salvan che abitova te cheles selves, che scluj ite chest pice lé desche na perla, se ova inamoré da perde l cef te chesta bela muta-ninfa; ma dut debant! Per la tré a se, se ova l salvan pensé de fé n gran ergabuan con i colours plu biei che se destenova fora da la piza dl Latemar enfin ju tl lech; ma la ninfa ne se ova empone lascé pié. Dal gran senn, l Salvan, che ova fat con tant de fadia sie beliscim laour, ova n dí tout l ergabuan, l ova desfat en tant de fruzies y l ova spo sciulé tl lech. Da chel moment á l lé giaté duc chi biei colours che al à enfin aldidancuei.

Traduzione:

Tutti i ladini sanno che il lago di ergabuan (arcobaleno) è il lago di Carezza. Questo è conosciuto tra i laghi per i suoi bei colori che cambiano dal verde fresco allo scarlatto e dal blu cielo all'oro; per questo cambiamento dei colori viene chiamato "lago arcobaleno", dai colori...

La favola della volpe e del corvo[modifica]

Varianti ladine[modifica]

Ladin dla Val Badia (Badiot)
La olp ê indô n iade afamada. Te chël vëighera n corf che tignî n tòch de ciajó te so bech. "Chël me savess bun", s'àra ponsè, y à cherdè le corf: "Tan bel che t'es! Sce to ciantè é tan bel co to ciarè fora, spo este dessigü tö le plü bel vicel de düc."
Ladin de Gherdëina (Gherdëina)
La bolp fova inò n iede arfameda. Te chëla vëijela n corf che tën n tòch de ciajuel te si bech. "Chël me savëssa bon", se ala mpensà y à cherdà l corf: "Ce bel che te ies! Sce te ciantes tan bel coche te cëles ora, pona ies dessegur tu l plu bel ucel de duc."
Ladin de Fascia (Fascian)
La bolp era endò famèda. Te chela la veit n corf con n toch de formai tel bech. "Chel, vé, me saessa bon", la se peissa e la ge disc al corf: "Che bel che t'es! Se tie ciantèr l'é scì bel che tia parbuda dapò t'es de segur tu l più bel anter duc i ucìe."
Ladin de Fodom (Fodom)
La volp l'eva ndavò afamada. Nte chëla la veiga n còrf che l se tegniva n tòch de formai ntel bech. "Chël l me savëssa ben bon", la s'à pensé ntra de dëla, e l'à clamé l còrf: "Cotánt bel che t'es! Se tuo cianté l é bel coche ti te ciale fòra, nlouta t'es segur ti l plu bel de duc cánc i uciei!"
Ladin d'Ampez (Ampezan)
Ra volpe r'èa danoo infamentada. Cenoné ra vede un cròo, che ‘l aéa inze ‘l bèco un tòco de forméi. "Chel sì che el me piajaràe", ra s'à pensà ra volpe, e r'à ciamà el croo: "Cé un bel che te sos! Se te ciantes polito cemodo che te se vede, de seguro te sos el pì bel de dute i uziéi!"
Dialetto Nonese (Nones,) nel Trentino occidentale e di origine ladina con influssi lombardi
La bolp l'era de nuèu famada. Nte chela la vet en grol con en toć de formai tel beć. "Chel, vè, el me saverues bon", la mpensa entra de ela, e la ge dis al grol: „Che bel che es! Si l to ciantar l'è nzì bel come che vardes fuera, de segur es el pu bel di tut i aucièi!"
Dialetto Solàndro/Solànder (Solàndro/Solander), nel Trentino occidentale e di origine ladina con influssi lombardi
La bolp l'èra amò famada. Nte quèla la vet en còrf con 'n toch de fromai (stavél) 'ntél bèch. "Quèl if, vè, el me savrós bòn", la pensà trà de ela, e la gh'à dit al còrf: "Che bèl che ses! Se 'l tó cantar l'é aosì bèl come che vardes för, de segur t'es 'l pù bèl de tuti i auciéi!"
Dialetto della val di Rabbi (Rabies), nel Trentino occidentale e di origine ladina con influssi lombardi
La bolp la erô amò famadô. Nte quelô la vet 'n corf con 'n toch et formai 'ntel bèch. "Quel if vè 'l m plaserò bèn", la s'mpensô 'ntrà de elô, e la ji dis al corf:"Chje bel chje es! Se 'l to chjantar 'l füs aussi bel come chje vardes förô del sijür sorosti 'l pü bel 't tüt i aucei!"
Dialetto di Falciade, di transizione col veneto
La bolp l'èra danof famada. N'dant la veth en còrf, che ‘l avéa inte ‘l bèc en tòc de formài. "Chel sì che el me piasarie", la s'à pensà la bolp, e l'à ciamà el corf: "ché bel che tes! Se te cante polito come che te se veth, de segur tes el pì bel de duti i auziéi!"
Lengaz de Alie, dialetto alleghese
La bòlp 'l era 'ndanuof famada. Kel ke no lè la vez 'n korf ko 'n tok de formai inanter 'l bèk. "Chel vè,me savese bon ", pensa la bòlp y 'ndant la dis al korf "ke bèl ke tès !" Se te ciante valif ke te varde fora bèl, de segur tès 'l pì bèl de uziei!"[1]

Confronto con altre lingue retoromanze[modifica]

Friulano carnico di Paularo
La bolp l'èrä di nûf famadä. In chê la jou un corvat, cal vevä tal bec un toc di ciuç. "chel si ca mi plašares", alà pensâ la bolp, e ai dîš al corvat: " ce biel ca tu sês! Sa tu cjantes ben comä cjalâti di fûr, di sigûr tu sês il plui biel di ducj i ucèi!"
Romancio della Val Monastero (anticamente diffuso anche in Val Venosta)
La vuolp d'eira darcheu üna jada fomantada. Qua ha'la vis ün corv chi tgnaiva ün toc chaschöl in seis pical. Quai am gustess, ha'la pensà, ed ha clomà al corv: "Che bel cha tü est! Scha teis chant es uschè bel sco tia apparentscha, lura est tü il plü bel utschè da tuots!

Numeri in Ladino[modifica]

Badiot
  • 1: un
  • 2: dui
  • 3: trëi
  • 4: cater
  • 5: cinch
  • 6: sis
  • 7: set
  • 8: ot
  • 9: nü
  • 10: diesc
  • 11: önesc
  • 12: dodesc
  • 13: trëdesc
  • 14: catordesc
  • 15: chinesc
  • 16: sëdesc
  • 17: dejesset
  • 18: dejedot
  • 19: dejenü
  • 20: vint
Gherdëina
  • 1: un
  • 2: doi
  • 3: trëi
  • 4: cater
  • 5: cinch
  • 6: sies
  • 7: set
  • 8: ot
  • 9: nuef
  • 10: diesc
  • 11: undesc
  • 12: dodesc
  • 13: trëdesc
  • 14: catordesc
  • 15: chindesc
  • 16: sëidesc
  • 17: dejesset
  • 18: dejedot
  • 19: dejenuef
  • 20: vint
Fodom e Rocchesàn
  • 1: un
  • 2: doi
  • 3: trei
  • 4: cater
  • 5: cinc
Zoldan ed agordìn
  • 1: un
  • 2: doi
  • 3: trei
  • 4: quatre
  • 5: zinc
  • 6: siei
  • 7: set
  • 8: ot
  • 9: nuof
  • 10: dies
  • 11: undes
  • 12: dodes
  • 13: tredes
  • 14: catordes
  • 15: chindes
  • 16: sedes
  • 17: didiset
  • 18: disdot
  • 19: disnuof
  • 20: vint
Nones (Soratòu)
  • 1: un
  • 2: doi
  • 3: trei
  • 4: cater
  • 5: zinć
  • 6: siei
  • 7: set
  • 8: ot
  • 9: nueu
  • 10: dies
  • 11: undes
  • 12: dodes
  • 13: tredes
  • 14: catordes
  • 15: chindes
  • 16: sedes
  • 17: desesset
  • 18: desdot
  • 19: desnueu
  • 20: vinti
Solàndro/Solànder
  • 1: un
  • 2: dói
  • 3: tréi
  • 4: quàtro/quàter
  • 5: cinch
  • 6: séi
  • 7: sèt
  • 8: òt
  • 9: nöf
  • 10: dés
  • 11: ùndes
  • 12: dòdes
  • 13: trédes
  • 14: quatòrdes
  • 15: quìndes
  • 16: sédes
  • 17: desesèt
  • 18: desdòt
  • 19: desnöf
  • 20: vinti/vénti

Statuti comunali[modifica]

Note[modifica]

  1. Pallabazzer Vito, Lingua e cultura ladina. Lessico e Onomastica di Laste, Rocca Pietore, Colle S. Lucia, Selva di Cadore, Alleghe. Belluno, Istituto bellunese di Ricerche Sociali e Culturali, serie “Dizionari” n. 1, 1989.

Bibliografia[modifica]

  • (LADDEIT) Hans Goebl (ed.), ALD: Atlant linguistich dl ladin dolomitich y di dialec vejins / Sprachatlas des Dolomitenladinischen und angrenzender Dialekte / Atlante linguistico del ladino dolomitico e dei dialetti limitrofi, 8 voll., Wiesbaden, Reichert, 1998-2006. ISBN 3-89500-071-X

Voci correlate[modifica]

Altri progetti[modifica]

Collegamenti esterni[modifica]